Aquest poema pertany al llibre Precència i records (forma part de quinze poemes elegíacs dedicats a expressar els sentiments després d'una història d'amor) de l'autora Rosa Leveroni, el va publicar l'any 1952. El poema exposa l'irracionalitat, amb la finalitat de lamentar-se per algú que perd i que estima.
El poema el trobem format d'una sola estrofa, sense rima regular. Poema decasíl·labs menys l'últim que es hexasíl·lab, estrofa d'art major.
El tema principal es l'amor, l'amor que sent per l'altre persona, però l'autora no li dona la capacitat d'explicar el seu amor i a partir de les interrogacions retòriques ho intensifica molt.
El poema el podríem dividir en tres parts:
La primera part (v.1-v.2) ella no por argumenta perquè ja no l'estima perquè no troba raons.
La segona part (v.2-v.10)amb preguntes retòriques cerca respostes de l'amor.
I l'ultima part(v.11-v.16) torna a no entendre perquè l'estima, no hi troba arguments per expressar aquest amor,perquè per ella mai morirà.
El poema el trobem format d'una sola estrofa, sense rima regular. Poema decasíl·labs menys l'últim que es hexasíl·lab, estrofa d'art major.
El tema principal es l'amor, l'amor que sent per l'altre persona, però l'autora no li dona la capacitat d'explicar el seu amor i a partir de les interrogacions retòriques ho intensifica molt.
El poema el podríem dividir en tres parts:
La primera part (v.1-v.2) ella no por argumenta perquè ja no l'estima perquè no troba raons.
La segona part (v.2-v.10)amb preguntes retòriques cerca respostes de l'amor.
I l'ultima part(v.11-v.16) torna a no entendre perquè l'estima, no hi troba arguments per expressar aquest amor,perquè per ella mai morirà.
No em preguntis, amor, per què t'estimo, (anàfora)
si no trobo raons. ¿Però podria (Pregunta retorica)
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura (polisíndeton)
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles? (personificació)
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri (Pregunta retorica)
d'unes ales signant l'atzur en calma, (personificació)
o el fluir de la font, o de la branca (polisíndeton)
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo, (anàfora)
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort... (contraposisió)
